 |
12|11|2005 |
| EINES PER RESOLDRE CONFLICTES |
Un cop produït el conflicte a l'empresa Familiar (EF), han d'entrar en joc els mecanismes de resolució, evitant així la via judicial, que comportaria inevitablement el blogeig institucional i econòmic de l'EF posant en perill la supervivència de la pròpia empresa. Donada l'extensió d'aquesta temàtica, ens referirem només a tres d'ells.
Un dels instruments que té el Protocol Familiar (PF) pel seu compliment, és el Consell de Família, òrgan consultiu i col·legiat que ha de resoldre, en primera instància sobre les qüestions internes de l'empresa i dels socis familiars. Les principals funcions com a òrgan resolutiou són la imposició i determinació de les sancions establertes dins el Protocol Familiar. La seva intervenció es basa en el control de les clàusules per a contingències en supòsits de separació de parelles de fet o matrimonials, divorcis o nul·litats, així com en aquells altres conflictes generacionals o entre col·laterals, supervisant l'atorgament dels capítols prematrimonials o matrimonials i els Convenis que regulen les relacions de les parelles de fet i altres familiars que vulguin o hagin contret matrimoni. Una altra funció del PF és la seva intervenció com a gestor de la recompra de les participacions socials i/o accions dels socis o accionistes que es vulguin desvincular de l'empresa o que incorrin en els supòsits d'exclusió, quan aquestes funcions no les exerceixi directament el Consell d'Administració.
L'altra eina és la Mediació Empresarial. És aquell procés en el qual un mediador assessora a les parts en conflicte per tractar d'arribar a una solució negociada. Per aquesta raó opinem que aquest mecanisme hauria d'estar integrat en el Protocol Familiar, de forma tal que els integrants de l'EF i les seves parelles i/o cònjuges i altres actors que intervenen a l'entorn de l'EF hi estiguin sotmesos. No és aventurat pensar que en un futur mediat, la formula de mediació a l'EF estarà regulada com a eina dins del PF d'acord amb el que disposa la disposició final segona, ap.3, de la Llei 7/2003 de Societats Limitades de Nova Empresa.
I finalment, l'arbitratge és aquell mètode de resolució de conflictes, en el que les parts prèviament s'han sotmès a un tercer, -àrbitre-, per tal que resolgui el conflicte mitjançant un Laude. Normalment aquesta clàusula s'incorpora als estatus de la societat, o en el PF, és a dir, que s'estableix com a previsió als instruments abans indicats. L'arbitratge pot ser emprat en tots aquells conflictes familiars amb transcendència a l'EF i sobre tot tipus de qüestions, excepte els reservats a l'ordre jurisdiccional o aquelles en les quals hi hagi sentència ferma.
Els avantages de l'arbitratge són evidents, senzillesa, facilitat, cost i rapidesa, ja que les parts no han de ser, necessàriament, defensades per advocats. A més, un procediment arbitral no hauria de superar els sis mesos de durada, i sobretot cal destacar la imparcialitat dels àrbitres, existint a més la possibilitat de recusar-los. Finalment destaquem que el Laude, té la mateixa força que qualssevol altra sentència judicial ferma, i no té possibilitat de ser recorregut.
|
| |
| |
|
|
